La vida m’ha ensenyat que la gent és amable, si jo sóc amable; que les persones estan tristes, si estic trist; que tots m’estimen, si jo els estimo; que tots són dolents, si jo els odio; que hi ha cares somrients, si els somric; que hi ha cares amargues, si estic amargat; que el món és feliç, si jo sóc feliç; que la gent s’enfada, si jo m’enutjo; que les persones són agraïdes, si jo sóc agraït.

La vida és com un mirall: si somric, em retorna el somriure. L’actitud que prengui davant la vida és la mateixa que la vida prendrà davant meu.

“Si algú vol ser estimat, que estimi”.

Mahatma Gandhi

“jo no sóc el meu cos; sóc més.

Jo no sóc la meva parla, els meus òrgans, la meva oïda, el meu olfacte; això no sóc jo.

La ment que pensa, tampoc sóc jo. Si no sóc res de tot això, aleshores, ¿qui sóc?.

La consciència que roman, això sóc”.

-Ramana Maharshi

Illa de lobos

Som. Sabem que som. Però aquest “ser” està tan envoltat de sorolls, colors, imatges… destorbs que ens fan perdre la consciència de la nostra presència. Ens costa arribar al punt de centrament que originàriament teníem. Han estat molts i molts anys de desaprenentatge, de manipulació educadora que ha distorsionat el que en essència som. Cal que recuperem la seguretat que l’equilibri rau en nosaltres mateixos. Que res no em pot ser imposat més que el que de mi sorgeix. Som llum, som energia, som plenitud… Som complets.

El moviment és la característica essencial de la vida. Totes les cultures han identificat aquest corrent d’energia com la força vital que governa el flux de l’evolució. En la medicina tradicional xinesa aquesta força que corre pel nostre cos s’anomena txi. Un estancament d’aquesta circulació ens porta al desequilibri, la malaltia i fins i tot la mort. En Ayurveda aquesta força s’anomena prana o “impuls fonamental”. El prana ve a ser l’alè vital que descriu la connexió entre la vida i la respiració.
Però la vida no és simplement moviment, sinó també ritme. El ritme té una alternança entre l’acció i la quietud. Dia i nit, inspiració i espiració, activitat i descans… Si aquest ritme biològic no es manté el nostre cos respon amb angoixa, cansament, poca connexió amb el nostre Jo interior.
Crear i seguir una rutina diària ens ajuda a trobar l’equilibri que podem haver perdut. Llevar-se a la sortida del sol, seguir les pautes d’higiene personal, fer uns minuts d’estiraments per desentumir les articulacions i els músculs adormits i una petita meditació, ens ajudaran a afrontar el dia amb bon humor i amb el cos àgil, elàstic i preparat per a qualsevol esdeveniment.
Sentir que ens movem al ritme de la natura… Potser és més fàcil en un entorn rural que no pas en una ciutat, però si ens hi esforcem, trobarem aquest ritme que duem tan endins i que ens ve de tan lluny…

No sé on ho vaig llegir ni de qui és l’escrit… Només sé que em va agradar i ho tenia apuntat des d’aleshores.

“El pensament científic és l’única flor en el desert del pensament adult, però és extremament minoritari entre tant pensament dogmàtic heretat dels primitius. Només el salva una condició única i extraordinària que el fa respectable, per una banda, i l’arranca, de l’altra, dels somnis en els que es desenvolupa el nen. Em refereixo, és clar, al fet que el pensament científic es recolza en les espatlles gegants dels savis del passat. Els nens i els artistes, no. No compten amb la sanció de les grans ments del passat, però tenen la llibertat d’inventar uns altres universos sorgits del no-res o dels gens.”

Enceto aquest bloc/web o com li vulgueu dir, amb el propòsit de compartir amb vosaltres els coneixements que he anat adquirint sobre diferents teràpies que poden ajudar a alleujar determinades malalties o desajustaments del nostre cos.

El cos humà és una màquina sorprenent en la qual tot funciona en perfecte ordre. L’equilibri es manté a través d’un sistema d’òrgans, glàndules, elements químics, etc., però si deixem que tan sols un d’aquests petits components es desajusti, l’efecte repercutirà en tot el sistema corporal.

La nostra memòria no té lloc només al cervell, sinó també en cada cèl·lula individual del nostre cos.