No sé on ho vaig llegir ni de qui és l’escrit… Només sé que em va agradar i ho tenia apuntat des d’aleshores.

“El pensament científic és l’única flor en el desert del pensament adult, però és extremament minoritari entre tant pensament dogmàtic heretat dels primitius. Només el salva una condició única i extraordinària que el fa respectable, per una banda, i l’arranca, de l’altra, dels somnis en els que es desenvolupa el nen. Em refereixo, és clar, al fet que el pensament científic es recolza en les espatlles gegants dels savis del passat. Els nens i els artistes, no. No compten amb la sanció de les grans ments del passat, però tenen la llibertat d’inventar uns altres universos sorgits del no-res o dels gens.”